| Valentí Miserachs i Grau nasqué a Sant Martí de Sesgueioles (Anoia) el 17 de juliol de 1943.
Inicià de jovenet els estudis nusicals i cursà la carrera eclesiàstica al Seminari de Vic i a la Pontifícia Universitat Gregoriana(Roma).
Després dels estudis amb Francesc Vives i amb Mn. Joan Gamissans, es formà a Itàlia en l'escola dels mestres Renzi, Polcaro, Germani i Bartolucci, es diplomà en orgue i composició principal al conservatori de Bari, obtingué el magisteri en composició sacra i la llicència en cant gregorià al Pontifici Institut de Música Sacra (Roma), institució de la qual és ara Director, sempre amb les màximes qualificacions.
Fou durant cinc anys (1977-1982) titular de la càtedra de composició al Conservatori de Matera.
En 1973 començà a col.laborar amb la Capella Musical Liberiana de Santa Maria la Major (Roma) i des de 1977 n'exerceix la direcció efectiva, com a mestre titular. Per a la Capella Liberiana ha escrit peces que arriben al miler de títols.
De 1975 a 1980 fou organista de la Venerable Capella Júlia de Sant Pere del Vaticà i compositor de la mateixa Capella.
Co-fundador de l'Escola de Música "T.L. de Victoria" (Roma), en fou professor de 1976 a 1994; hi ensenyà composició, orgue principal, cant coral, direcció polifònica i exercitacions orquestrals. Amb el cor Polifònic i Orquestra Simfònica de l'Escola realitzà més de dos-cents concerts.
Des de 1994 és Director del Pontifici Institut de Música Sacra (Roma).
Resten memorables les "tournées" a Catalunya amb la Simfònica Lucana, amb l'execució del "Nadal - El Pessebre Vivent d'Els Prats de Rei", en 1988; i amb la Simfònica "Da Victoria", amb la representació de la "Suite Manresana" i de "Esclat Berguedà" en,1992, totes en col.laboració amb el Cor Artesenc. També cal subratllar els concerts amb el Cor Polifònic "Da Victoria" en diverses ciutats i viles de Catalunya, en 1989.
En qualitat de concertista d'orgue, ha actuat a casa nostra i a l'estranger. L'estiu de 1983 participà en el cicle "Els orgues de Catalunya", patrocinat per la Generalitat, i en 1994 a l'execució de l'obra integral de Bach a Santa Maria d'Igualada.
És autor de nombroses obres, totes interpretades, entre les quals figuren els oratoris Isaia (1976),Stephanus (1978), Besta Virgo Maria (1982), Nadal (1987), la Suite Manresana en versió per a orgue i successivament orquestrada (1990-91), i Esclat Berguedà, originalment per a cor i piano i després orquestrat (1992). A més de l'extensa producció de música litúrgica i religiosa en llatí, en italià i en català, també ha escrit per a orgue, piano, conjunts de cambra, música d'escena i per a cobla.
Finalment recalcar que Mons. Valentí Miserachs, menbre del Secretariat de Música del Bisbat de Vic, ha publicat recentment un cantoral destinat a millorar la qualitat de la música religiosa. Es titula "cants per a la Litúrgia" i ha estat luxosament editat per la diòcesi de Vic. Com diu l'autor en el pròleg, té el doble intent de la qualitat i de la cantabilitat tot salvaguardant la "dignitat, senzillesa i sobrietat". Antoni Batista, des de "La Vanguardia" saludava amb gran satisfacció l'aparició d'aquest cantoral amb aquestes elogioses paraules: "Valentí Miserachs és avui dia "pedra angular" en l'edificació mundial de la música religiosa. Aquest sacerdot del bisbat de Vic presideix el Pontifici Institut de Música Sacra del Vaticà, la més prestigiosa universitat de música litúrgica del món. Compagina aquesta alta responsabilitat amb la seva labor de mestre de capella de Santa Maria la Major, càrrec al qual accedí després de ser organista de la Capella Sixtina durant el pontificat de Pau VI. Per això no és hiperbòlic dir-li "català univesal" i reclamar per a ell públicament la Creu de Sant Jordi. Ara Mons Miserachs ha retornat a una activitat significativa en aquest seu país que ell adora i del qual mai no s'ha desvinculat. No content amb fer vaticanament el possible des del rigot acadèmic en pro de la beatificació del bisbe Torras i Bages, ha completat la composició de "Cants per a la Litúrgia" en col.laboració amb el seu company de seminari, mossèn Josep Ruaix". |